Com es transfereix una tecnologia?

Per poder fer efectiva la transferència de tecnologies des de la Universitat cap al seu entorn, es disposa de diferents formes o mitjans; els més habituals són els contractes de llicència i les cessions de tecnologia.

Contractes de llicència de tecnologia

És una de les modalitats de transferència més utilitzades. Sota aquesta modalitat la part llicenciadora transfereix a la part llicenciatària els drets d'explotació d'una tecnologia –mantenint-ne la propietat– a canvi d'un preu (pagaments fixos inicials i pagaments variables -regalies- en funció de la facturació del llicenciatari, fites aconseguides, etc.).

En el cas en el qual la tecnologia a llicenciar tingui diferents usos o aplicacions, es pot llicenciar només per a alguns d'aquests usos. És possible limitar també el dret d'explotació a determinats mercats o zones geogràfiques i a un determinat període de temps. A més, el llicenciatari pot ser l'únic autoritzat per explotar la tecnologia o en concurrència amb d'altres.

Contractes de cessió de tecnologia

Habitualment són contractes de venda de tecnologia. A diferència dels contractes de llicència, aquí sí que es transfereix, no solament els drets d'explotació, sinó també la propietat corresponent.

La cessió de tecnologia es realitzarà en aquells casos en els quals aquesta té poc a veure amb les línies principals d'investigació que segueix l'investigador/inventor, o bé quan els costs de desenvolupament són excessivament alts.

Per conèixer amb més detall aquests mecanismes, visitau la secció La Transferència de Tecnologia a la UIB o contactau directamente amb el personal de Tecnologia UIB.